jueves, 9 de octubre de 2008

LA COMPETICIÓ


Patrick Roux. 6è Dan. Professor de l'Escola Francesa de Judo

La passió per la competició es bona quan s’ha comprés que sempre es molt important progressar en el perfeccionament . Saber aprofundir en la pràctica del judo obre vies insospitades per al present i prepara el futur. Sobre el debat del valor educatiu i sobre la dimensió filosòfica del Judo no te res de nou per vosaltres.
La majoria de judokes saben que el judo va ser concebut per Jigoro Kano com un mètode d’educació global i que aquest gran mestre , ha deixat escrits filosòfics, sobretot de les dues màximes més cèlebres que ja coneixem:
“ Millor utilització de l’energia física i mental” i ”Amistat i prosperitat mútua”
Tots els enamorats del Judo volen pensar que la seva disciplina es més que un esport i es sens dubte el vostre cas.
És, efectivament, una pràctica que ha estat concebuda per acompanyar-vos i ajudar-vos a madurar al llarg de la vostre vida.
A vegades, tant pot ser una investigació, com tant pot ser un art. El que no vol dir que la pràctica esportiva (o de simple lleure) no estigui plena de riquesa i d’interès. Sempre buscar de millorar practicant.
Viu intensament la teva passió d'esportista enganxat en l’ aventura de la competició. El treball que us proporciona mentrestant , portat per aquesta passió, és una base molt sòlida sobre la qual si un vol hi podrà construir més tard. Mentrestant es molt important entendre una cosa, una de sola, però essencial: Sigui quina sigui la faceta del Judo que un hagi triat momentàniament per treballar, s’ha de buscar sempre progressar en la seva pràctica. Millorar la seva condició física, la seva tècnica, fer progressar la concentració, la ment, la seva intel-ligència en el joc.
Competidors, el que fa de vosaltres «veritables » judokes no és la vostra passió per la victòria i les medalles, és l’energia, la voluntat que us fa ser més forts en la vostre disciplina, particularment en l’aspecte del perfeccionament. Perquè? Perquè buscar la manera de perfeccionar la tècnica o de perfeccionar-se a si mateix és en certa manera el mateix camí. La coordinació és el primer pas per conèixes a un mateix. Dins d´aquesta perspectiva, jo voldria suggerir una actitud : l’obertura de l’esperit. Durant els anys en els quals un s’ha consagrat seriosament en la competició, sovint falta temps i ganes per estudiar certs aspectes que ens semblen que no van directament a lo essencial com l’objectiu del moment: aprofundiment de la tècnica (el que és tantmateix una paradoxa ...), pràctica del kata, llegir sobre la història i la cultura del judo. Es un error ja que aquest aprofundiment no contradiu els seus esforços d’entrenament, i serà potser font d’inspiració i de progressos immediats. La tècnica ben feta és essencial per a una pràctica d'alt nivell i les seves diverses curiositats li poden portar a trobar els elements fonamentals que els últims estudis de la investigació esportiva han descobert: els principis del moviment, la respiració, la postura mental, etc. I així, obrir portes per les quals podrà passar més tard, quan tingui el temps i el dessig.
Més enllà de l’entrenament esportiu, més enllà de la competició que no duren més que alguns anys, el judo ens ofereix la possibilitat de prolongar-nos en la seva pràctica, per poc que s'hagi respectat la nostra joventut en el moment del treball decisiu. El judo es practica tota la vida.

Patrick Roux. 6è Dan. Professor de l'Escola Francesa de Judo