AXEL VÁZQUEZ -81KG "CIUTAT DE GIRONA" 2005

VIDEO PROMOCIÓ DEL JUDO

VIDEO MOLT BONIC!!!

EXAMEN DE 5è DAN DE DAVID SORIANO (UKE ALICIA PIÑERO) DESEMBRE 2007

HISTÒRIA DEL JUDO

L’inici del Judo es situa a l’any 1882. El seu creador va ser Jigoro Kano, destacat lletrat i pedagog japonès. Jigoro Kano va néixer el 1860, es va graduar en Lletres el 1881 i va acabar a l’any següent els seus estudis de Ciències Estètiques i Morals. Va exercir com a professor en l’Escola de Nobles, centre docent del qual va ser més tard rector. Mes endavant, el jove professor va ser conseller del Ministeri d’Educació i a l’any 1893 director de l’Escola Normal, arribant posteriorment a treballar com a secretari del ministre. Anys després, Kano va ocupar diversos càrrecs en el sector educatiu. Es va interessar i va treballar particularment en el desenvolupament de l’educació física i l’esport, tant a nivell nacional com internacional i va presidir la Federació Esportiva del Japó al mateix temps va ser el primer japonès que va representar al seu país en el Comitè Olímpic Internacional.

Kano, coneixedor del Ju-Jitsu, interessat per les arts marcials, i amb un ampli coneixement de la projecció i aspiracions educacionals del seu temps i de les tendències europeu-norteamericanes en educació i en esport, elimina totes les tècniques perilloses del Ju-Jitsu, conservant d’aquesta art les formes i accions de major valor, al mateix temps que aporta noves habilitats tècniques que donen al conjunt del seu treball un caràcter d’activitat esportiva, creant un nou esport, concebut com un mètode d’educació física , on el combat es solament un mitjà pel desenvolupament personal.
Tot això va lligat a la seva preocupació per encaminar l’evolució esmentada, a assolir la superació física i mental del practicant, sota el principi d’utilitzar l’energia de la manera més eficaç possible, donant a aquest principi general el nom de judo, “camí de la flexibilitat”.
En l’any 1882 Jigoro Kano inicia aquestes ensenyances a la seva pròpia escola, lloc al qual va denominar Kodokan , “lloc on s’ensenya el camí”.

El desenvolupament del Judo es va completar sobre l’any 1922, any en que es va iniciar un moviment social amb la finalitat de donar a conèixer els seus principis: màxima eficàcia en la utilització del cos i de l’esperit amb el mínim d’esforç i prosperitat i beneficis mutus (Kano, 1989).
Així, el judo, en un sentit ampli, es tant un estudi i un procediment d’entrenament aplicable al esperit i al cos, com el camí de la vida. Des de un punt de vista més restringit, el judo tindria com objectiu l’estudi i la pràctica de l’atac i la defensa, seria un art o una eina tècnica (aquesta aplicació era l’única estudiada anteriorment sota el nom de ju-jutsu). Però Kano va entendre que l’estudi del principi de l’eficàcia màxima, en tota la seva amplitud , era més important que la simple practica del ju-jutsu, perquè la comprensió real d’aquest principi ens permetrà no solament aplicar-ho en tots els aspectes de la vida, sinó que ens ajudarà inclús en la millora de les tècniques (Villamon, 1997).

Jigoro Kano concebia el judo com un mitjà de perfeccionament personal i com una contribució al desenvolupament i el benestar social. Amb aquesta idea , Kano a partir de l’any 1920, es va dedicar amb major profunditat a la seva escola, la qual anava expandint-se per tot el Japó amb acceptació, tant en les universitats com en els centres d’arts marcials i la policia. Pot considerar-se com la seva major conquesta la introducció del judo com a mitjà de l’educació física en les escoles de secundaria i en algunes de primàries durant l’època en que va ser director del departament d’educació del Ministeri d’Educació del Japó.
Per tot això, el judo es va formar i es va desenvolupar sota un clima educacional.

EXPANSIÓ INTERNACIONAL DEL JUDO

El mestre Jigoro Kano, amb els seus propòsit en relació al judo, anhelava per la seva disciplina una acceptació internacional, impartint personalment, tant en Europa com en Amèrica, conferencies sobre la seva escola i mantenint el contacte amb alguns dels seus deixebles que van iniciar la divulgació del judo pel mon.

La tasca de divulgació realitzada pels pioners japonesos abans de la Segona Guerra Mundial va ser meritòria, encara que limitada, al centrar l’atenció els esmentats mestres dins dels seus propis cercles de pràctica o vinculant-se preferentment en alguns països i zones que tenien una major immigració japonesa.

Es pot situar l’inici de la divulgació del judo a Occident en els anys posteriors a la Segona Guerra Mundial i s’ha de destacar el fet de que hi van participar en aquesta tasca ja no solament els pioners japonesos, sinó majoritàriament els alumnes d’aquests , judokes de diverses nacionalitats. Com exemple de lo explicat anteriorment farem referència al moviment del judo a França, que ha fet, sense cap mena de dubte una valuosa contribució a l’organització del judo mundial.

En l’actualitat el judo es troba mundialment organitzat, complint-se un propòsit més de Jigoro Kano: el de veure la seva escola elevada a escala internacional, tenint la seva plena expressió en la participació del judo en els XVIII Jocs Olímpics de Tokio l’any 1964. No obstant, el judo va ser acceptat definitivament com esport Olímpic en els Jocs de Munich del 1972.

Extret del llibre (l’Activitat Fisica i esportiva Extraescolar en els Centres Educatius “JUDO”- V.Carratalá i E.Carratalá-)

CAMPIONAT D´EUROPA DE VETERANS

El judoka de l´ARVI en Jordi Maya, participará aquest divendres en el Campionat d´Europa de Veterans en la categoria d´edat M2 i en el pes de -100kg.
Aquest campionat es farà del 13 al 16 de novembre a la ciutat checa de Praga.
Molta sort per al judoka de casa.

ELECCIONES REAL FEDERACIÓN ESPAÑOLA DE JUDO Y DD.AA.

El sábado día 8 de Noviembre, el la reunión de la Asamblea Gral. constituyente de la RFEJYDA fue reelegido presidente, D. Juan Carlos Barcos Nagore, para el periodo 2008 - 2012

Una estrella del judo indecisa apela a la luz del Dalai Lama

El judoka japonés Satoshi Ishii, campeón olímpico en Pekín, cuya reciente retirada suscita controversia en su país, ha pedido consejo al Dalai Lama para que le ilumine sobre su elección.

Ishii hizo una aparición sorpresa durante el transcurso de una conferencia ofrecida por el líder espiritual budista tibetano en Tokio, constató una periodista de la AFP. "Hola, soy Ishii", dijo el nuevo campeón olímpico de más de 100 kilos al Premio Nobel de la Paz, después de haber guardado la cola para poder ver al Dalai Lama, que se encuentra en Japón durante una semana para ofrecer conferencias sobre la espiritualidad.

"Estoy en un cruce de caminos y no sé qué hacer", explicó el judoka. "Después de haber recibido consejos de todas partes, me pregunto si debo tomar una decisión por mí mismo o si debo someterme a opiniones superiores. Dígame qué debo hacer", agregó.

Su propia búsqueda es lo más importante", respondió el Dalai Lama. "Puede intercambiar ideas con otros, pero al final, debe basar su decisión en su propia experiencia, después decidir", prosiguió.

Estrella en su país, Ishii suscitó una controversia la semana pasada al anunciar que abandonaba, a los 21 años, el judo para iniciar una carrera profesional en el ámbito del combate libre. Esta disciplina, en la que especialistas de diferentes artes marciales se enfrentan en atractivos combates, es visto con desdén por los puristas del judo.

Las reglas de las instancias japonesas prohíben a los judokas convertirse en profesionales e Ishii ha renunciado por ello a participar en otros Mundiales de Judo o Juegos Olímpicos.

Reflexiones de un profesor. “Si siempre hacemos lo mismo…”

Al segundo mes de comenzar el curso en una clase de un colegio con niños, entre 6

y 11 años, de los que la mitad son nuevos, al repasar los movimientos un “antiguo”
amarillo naranja, viene y me dice: “Profesor si cada año hacemos siempre lo
mismo porque hay nuevos, no vamos a aprender nada…”
Ante esa pregunta se me ocurrió la siguiente reflexión y pregunté:
¿Quién de vosotros juega al fútbol?, levantaron la mano casi todos.
No, pero ¿quién juega de verdad, de forma seria? ¿Quién se entrena con seriedad
y con cierta periodicidad? Levantaron la mano menos e interrogué a uno de los
más serios.
¿Cada año se apuntan niños nuevos a fútbol? Si claro, muchos.
¿Y en qué consiste un entrenamiento de fútbol? ¿Que hacéis para empezar?
Corremos alrededor del campo.
Y ¿corréis todos o solo los nuevos? Todos.
¿Y después? Hacemos pases con el balón.
¿Todos o solo los veteranos? Todos.
¿Y luego? Hacemos tiros a puerta.
¿Todos o solo los nuevos? Todos.
Evidentemente los veteranos os cansáis menos, hacéis mejor los pases de balón,
tiráis más fuerte a puerta, pero todos tenéis que hacer todo muchas veces para
conseguir dominar el balón y dominar el juego.
En Judo es cierto que un o soto gari de un veterano es mucho mejor y más efectivo
que el pueda hacer un novato, pero también está claro que tiene que seguir
practicándolo muchas veces para llegar a sentirlo.
Más adelante cuando trabajemos el programa de examen, los nuevos aprenderán y
trabajaran los movimientos para pasar a blanco amarillo y los veteranos los
movimientos de su cinto. Terminará el curso y cada uno habrá obtenido el grado
correspondiente.
En las competiciones hay unos movimientos que se usan más que otros. Hay
campeones del mundo y olímpicos que han ganado con o soto gari y con o goshi,
“que son movimientos que se aprenden para cinturón amarillo”, pero que si
salen… sirven para siempre.
A nadar se aprende nadando, los movimientos de Judo se aprenden practicándolos
y repitiéndolos muchas veces.
Cada movimiento tiene infinidad de detalles y de posibilidades de aplicarlo, por
eso el Judo es tan difícil, tan largo, tan apasionante y tan bonito.
Un movimiento se puede trabajar mucho tiempo, durante toda una vida y no llegar
a dominarlo en todas las situaciones posibles y cada vez sacar nuevas sensaciones
y seguir descubriendo cosas sobre él.

José Ángel Guedea

VISITA EN EL ARVI DE JUDOKAS DEL TAO

Hola,
Hoy miércoles día 4 de noviembre nos visitarán unos judokas del Judo TAO.
Estos están preparando el Campeonato de Europa de Veteranos.
Aprovechamos para desearles suerte.

El Mundial de judo del 2013 será en Granada

JAVIER AGUILERA. La Federación Internacional de Judo (IJF) ha decidido que el Campeonato del Mundo absoluto de la especialidad del año 2013 se celebre en Granada. Aunque el nombramiento de la capital nazarí aún no se ha hecho oficial, la decisión se tomó hace unos días durante el Congreso Extraordinario que este organismo internacional celebró en Bangkok (Tailandia) y ya ha sido comunicada al Ayuntamiento de Granada, que hará pública la noticia en cuanto tenga confirmación por escrito de la misma.

Granada presentó su candidatura para organizar este importante acontecimiento mundial durante los pasados Juegos Olímpicos de Pekín. Fue el propio José Torres Hurtado, alcalde de la capital, quien encabezó la expedición que se reunió con los miembros de la IJF para explicarles el proyecto durante su estancia en la capital china. La presencia en este organismo como miembro ejecutivo de Alejandro Blanco, presidente del Comité Olímpico Español, ha sido decisiva para que Granada sea la ciudad elegida.

Objetivo para el Milenio. La organización de este Mundial de judo era uno de los dos objetivos deportivos que los partidos políticos se habían marcado como reto con motivo en 2013 del Milenio de Granada.

Las previsiones indican que en este Campeonato del Mundo participarán alrededor de 2.000 deportistas pertenecientes a 180 países diferentes. La repercusión para la ciudad será muy importante tanto en imagen que se ofrecerá al exterior gracias a la señal de televisión del campeonato como por la cantidad de personas, además de los deportistas, que conocerán ´in situ´ la ciudad.

JUDO CLUB VALLÈS A RADIO CERDANYOLA

El proper diumenge 2 de novembre a les 13h l´Alicia Piñero i en David Soriano seran entrevistats a Radio Cerdanyola.
El motiu de l´entrevista és la creació del nou club de judo; JUDO CLUB VALLÈS.
Com sabeu l´Alicia és la Presidenta del nostre club i en David és el secretari i a més el coordinador del projecte de Judo Escolar.
Els responsables d´aquesta emisora sempre s´han interessat per les activitats de judo que hem fet i sempre que n´han donat difusió de les mateixes. Aquesta vegada també s´han interessat per la iniciativa d´aquest nou projecte.

El judo i la seva aplicació a l'estratègia empresarial

El Judo, em va ensenyar, per sobre de tot, a ser constant i perseverar en l'entrenament com base de la millora contínua (FORMACIÓ I QUALITAT). El Judo de competició també em va ensenyar a estudiar curosament a les meves oponentes, per a saber tant com atacar-los, com a aprendre a contrarestar els seus atacs (ESTRATÈGIA COMPETITIVA). Un bon judoka sempre treballa especialment el seu "tokui waza", o tècnica especial o favorita, fins a dur-la a un límit en la qual en combat surt sense pensar (CORE COMPETENT O COMPETÈNCIA CLAU). No obstant això, sap que encara que domini a la perfecció aquesta tècnica, els rivals la hi poden copiar i aprendre a contraatacarle, per això és essencial combinar aquesta tècnica amb altres per a millorar com competidor (INNOVACIÓ I DESENVOLUPAMENT). Un dels principis bàsics i essencials del Judo és que per a poder aprendre i progressar, primer cal aprendre a caure, els "Ukemis" o caigudes són el primer que s'ensenya als judokas principiants, no importa si caus deu vegades, hauràs d'aixecar-te onze i llavors podràs començar a aprendre. (ESPERIT EMPRENEDOR) En el "Randori" o combat, has de prendre decisions ràpides i esperar l'inesperat, canviant l'estratègia de combat segons sigui el oponente (PRESA DE DECISIONS I ADAPTACIÓ & GESTIÓ DEL CANVI). El Judo premia la constància, l'aprenentatge i la millora contínua amb una retribució acord al rendiment de cada judoka (cinturons de grau) (PERFORMANCE EVALUATION & SISTEMES DE COMPENSACIÓ). El Judo per sobre de tot t'ensenya el principi del Dj. (Flexibilitat), essencial per a adaptar-te a les diverses situacions de la vida i a ser flexible en les propostes (NEGOCIACIÓ). Només amb "Uchi Komi" o contínues repeticions fins a la sacietat, d'una mateixa tècnica, s'aconsegueix el seu domini (CORBA DE L'EXPERIÈNCIA). Els anys, les lesions i la falta de temps ja no em permeten competir, no obstant això, ara gaudeixo del Judo fins i tot més que abans, al poder transmetre els seus principis, tècniques i valors al meu fill de quatre anys (COACHING & MENTORING). En el Judo, tot s'aconsegueix a força de sacrifici, esforç i superació, pel que no hi ha lloc per a "grimpes, pilotes, ni companys que pontegen per a tenir al cap de la seva part”, només s'arriba a el cinturó negre amb humilitat i treball dur, i el cinturó vermell es reserva exclusivament per als grans mestres. El Judo per sobre de tot és un treball d'equip on necessites al company per a poder progressar (TEAM WORKING), però sobretodo t'acostumes a lluitar amb companys diferents en pes, en altura, en tècnica i en especialitat (ADAPTACIÓ A UN ENTORN DE TREBALL), encara que el més bonic és que tots aquests companys, ho són per a tota la vida, i sempre pots contar amb ells, dintre i fora del Tatami (NETWORKING). Per a aquells curts de ment que pensin que això és només un article més per a omplir espai, els recomano que llegeixin els treballs del professor David B. Yoffie, de la Universitat d'Harvard, sobri Judo Strategy.

David Prunell Friend

Director de MBA Business School Tenerife

Prop de 400 joves judokes aprenen la importància de la tasca dels àrbitres en la XII Trobada dels JudoXics

Al voltant de 400 nens i nenes d'entre 7 i 12 anys van assistir a la XII Trobada de Judo Infantil - JudoXics, organitzada per la Federació Catalana de Judo i Disciplines Associades en col·laboració amb l'Ajuntament de Vilassar de Mar en el Pavelló Municipal d'aquesta localitat maresmenca el passat 26 d'octubre.
La jornada va tenir com a eix principal la necessitat de saber valorar el paper fonamental dels àrbitres de Judo. Així, els petits judokes van aprendre, en companyia dels seus professors i pares, i per mitjà d'una sèrie d'activitats lúdiques i esportives, que sense els àrbitres seria impossible la pràctica d'aquest esport.
Amb aquesta finalitat, els assistents van poder conèixer les bases de l'arbitratge en Judo, així com la importància de desenvolupar en tot moment un comportament respectuós i cortès vers els seus contrincants i els àrbitres.
Aquesta Trobada dels JudoXics també va comptar amb la participació de la guineu Jaqui, mascota dels joves judokes a Catalunya, que a banda de jugar amb tots els participants, va tenir un paper molt actiu en el taller d'arbitratge de Judo.

TROFEU INT. CIUTAT DE GIRONA

El passat dissabte 25 es va celebrar al Pavelló Palau de Girona el Trofeu Internacional Sènior "Ciutat de Girona" amb una participació de 89 dones i 202 homes amb equips participants d´Espanya, França, Principat de Mònaco, Irlanda, Andorra i Catalunya, a més de la Selecció Espanyola Sub-23 en la qual hi ha membres que estan preparant el Campionat d´Europa d´aquesta categoria.

Del club ARVI de Cerdanyola del Vallès van participar finalment l´Ivan Moreno en +100kg i en Toni Mendoza en -73kg.

Tots dos van guanyar els seus respectius primers combats. El segon combat se´ls va complicar i van perdre. Entrant d´aquesta manera a la repesca, en arribar el judoka que els va guanyar a semifinals. Així doncs, van disputar el primer combat per poder lluitar pel bronze i no va poder ser. Van acabar perdent els seus respectius combats, quedant d´aquesta manera fora de la competició.

Des del club pensem que han d´estar contents per haver aconseguir acabar la competició havent realitzat 3 combats de bon nivell. Sobretot tenint en compte que és la primera competició de la temporada i que el nivell de la mateixa era molt alt.

Felicitem, doncs, a en Toni i a l´Ivan i els fem saber des d´aquí que estem molt orgullosos de la seva participació.

Alicia Piñero i David Soriano a la celebració del 75è aniversari de la UFEC en un sopar de gala a Barcelona

La passada nit es va celebrar amb gran èxit d'assistència el sopar de gala de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), amb motiu del seu 75è aniversari. Al Palau de Congressos de Catalunya a Barcelona hi van assistir més de 650 persones que no es van voler perdre una festa única, i que van gaudir d'una nit plena de sorpreses, humor, homenatges i bons records.El Sopar de Gala de la Unió de Federacions, amb el seu president David Moner al capdavant i acompanyat, d'entre altres personalitats, del President de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, el vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira i el secretari general de la Vicepresidència, Rafel Niubò, va iniciar-se amb l'humorista Carles Latre, qui amb David Moner, va donar la benvinguda. Després es va lliurar la nova edició de la Medalla Commemorativa de la UFEC a cadascuna de les 64 federacions que en formen part. També es van atorgar plaques de reconeixement a les 18 Federacions Fundadores de la UFEC.
A aquest sopar van assistir la Presidenta del nostre club, Alicia Piñero, i el Coordinador del mateix, David Soriano, com a representants de la Federació Catalana de Judo i DA.
Com ja sabeu l´Alicia a més de Seleccionadora Catalana Sènior Femení és membre de la Junta Directiva de la Federació i en David Soriano a més de Seleccionador Català Sub-20 és Coordinador Esportiu de la mateixa.

COMPETICIÓ PAS DE GRAU

En Feliu Calafat surt aquest dissabte 18 d´octubre a la línia per poder aconseguir els punts pel Cinturó Negre.
Sort Feliu!!!

TROFEU INT. CIUTAT DE GIRONA

Quatre judokas de l´ARVI participaran en el Trofeu Int. Ciutat de Girona, que es disputarà al Pavelló Palau d´aquesta ciutat el dissabte 25 d´octubre. Els esportistes d´aquest club són:
+100kg Ivan Moreno
-100kg Jordi Maya
-90kg Axel Vázquez
-73kg Toni Mendoza

Sort i Ippons!!!

Reflexiones 15 de octubre, Características que debe reunir el profesor de Judo (por José Ángel Guedea)

Recién comenzado el curso, vamos a reflexionar sobre las características que debe
reunir un profesor de Judo, y la diferencia cuando actúa como profesor, como
entrenador o como maestro.
Características:
Según Rainer Martens, psicólogo deportivo, las características que debe reunir un
profesor de una disciplina deportiva o un entrenador son tres: conocimiento del deporte,
motivación por ser un buen entrenador y empatía.
Conocimiento del deporte: a mayor nivel de conocimientos, más contenidos y mayor
capacidad de enseñar, lo que produce mayor respeto ante sus alumnos. Conociendo el
deporte y resolviendo los problemas que se le pueden plantear al deportista dentro de su
deporte, el entrenador tiene mayor credibilidad y transmite más confianza al deportista.
Motivación por ser un buen entrenador: lo que le creará una inquietud constante por no
dejar de aprender.
Empatía: que es la capacidad de comprender los sentimientos y emociones de los
deportistas y causar esa impresión.
Cuanto mayor sean los conocimientos que posea, más motivación tenga el entrenador
por ser un buen entrenador y más empatía sea capaz de desarrollar, más completo será el
docente de Judo a la hora de ejercer de profesor, de entrenador o de maestro.
La Federación Española dentro del profesorado contempla tres escalones en la
enseñanza: monitor, entrenador regional o profesor y entrenador nacional que también
denominan maestro.
Pero en definitiva todos los que nos dedicamos a impartir clases de Judo, “nos llamamos
profesores” y todos hacemos la función de profesor, de entrenador y de maestro.
¿Cuál es y cómo debemos comportarnos en cada función?
Si buscamos en el diccionario Profesor, por definición:
“Persona que tiene por oficio enseñar una ciencia, un arte, una técnica”.
“El mejor profesor no es el que más Judo sabe sino el que mejor conoce a sus alumnos
y las razones que les han impulsado a la práctica de Judo.”
La misión del profesor de Judo es llegar a la mayor parte sus alumnos y llegará mucho
mejor conociendo las inquietudes y motivaciones que les han llevado a practicar Judo.
También por definición,
Entrenador: “se dice de la persona encargada del entrenamiento de una actividad,
especialmente un deporte”.
El entrenador es un formador, un experto de la disciplina que pone a disposición del
deportista un conocimiento teórico, metodológico y una experiencia.
¿Quién es buen entrenador? Buen entrenador es el que consigue sacar el mayor
rendimiento de su deportista. Es el que une la eficacia y la eficiencia en el trabajo con el
deportista.
El buen entrenador tiene que saber observar el nivel de competencia del deportista.
Tiene que saber también analizar para explicar las causas que determinan los resultados.
El entrenador tiene que llegar a ser capaz de valorar la eficacia de las habilidades
técnicas del deportista, las necesidades que tiene en el aspecto físico, técnico y mental,
(por ej: óptimo nivel de activación, de agresividad, de atención antes del primer
combate…) y el tiempo que necesita prolongar el proceso de aprendizaje y de
entrenamiento dependiendo del nivel de referencia que se pretenda alcanzar.
Tiene que ser capaz también de diagnosticar qué ejercicios utilizados durante el proceso
de entrenamiento son o no eficaces, rentables y pertinentes, dependiendo del objetivo a
alcanzar
Tiene que saber proponer una progresión en términos de aprendizaje para efectuar etapa
por etapa y plantear una metodología adecuada para cada caso.
Tiene que estar en condiciones de evaluar, de entender el nivel alcanzado de momento
por su deportista y tiene que saber plantear las etapas siguientes de manera coherente.
Y siguiendo con las definiciones
Maestro: “Persona que instruye, alecciona, o enseña personalmente o a través de su
obra”.
Y ¿y cuando un profesor es maestro de Judo?
Un entrenador o profesor pasará a realizar la tarea de maestro cuando no se limita
estrictamente a enseñar Judo, sino que ayuda a sus alumnos a convertirse en mejores
personas además de mejores judokas.
El maestro tiene que ser capaz de influenciar, animar a seguir ante las dificultades.
Tiene que constituir un ejemplo. El Judo será el instrumento que el maestro utilizará
para ayudar a los demás. El maestro debe asumir que el deporte no tiene que constituir
un objetivo en si mismo sino un medio para la formación de la persona.
Por ello el maestro tendrá que ganarse la posición, la consideración y el respeto por su
forma de actuar y de comportarse, no solo en los momentos puntuales de la clase o del
entrenamiento sino en la vida.
Concluyendo: un entrenador podrá llegar a ser maestro con independencia de la edad,
de los conocimientos, de los éxitos deportivos de sus alumnos, cuando llegue a ser
consciente de la influencia tan grande que puede llegar a tener sobre el deportista ya no
solo en el ámbito deportivo sino como persona en la vida y en la medida que asuma esa
responsabilidad e incida y colabore responsable y positivamente en la formación de ese
deportista.