jueves, 13 de noviembre de 2008

Alicia Piñero, judoka


Malgrat que va començar a practicar judo als 20 anys, l’Alícia Piñero ha assolit unes fites molt importants i que segurament no havia somiat. La integrant de l’Sport Club Arvi ha estat diverses vegades campiona de Catalunya, ha disputat el Campionat d’Espanya i ha aconseguit ser la cinquena millor judoka de tot l’Estat. Aquesta darrera temporada ha tornat a conquerir el Campionat de Catalunya i en l’Estatal, tot i que esperava penjar-se alguna medalla, no ha tingut la fortuna de cara i ha acabat classificant-se en la novena posició. Actualment s’està rumiant deixar el judo a nivell competitiu, però encara no ho ha decidit. L’Alícia Piñero és mestra d’educació física a una escola a Ciutat Meridiana de Barcelona.
Qui és Alícia Piñero?Doncs una noia normal i corrent que practica un esport durant unes hores a la setmana, que té la seva feina com a mestra d’educació primària, la seva hipoteca i les seves afeccions.
Vas començar la pràctica del judo molt tard?Jo sóc un cas excepcional, segons m’han dit. El judo és un esport que es comença a practicar des de petit, però jo vaig començar als 20 anys a la categoria sots-23 i poc després ja vaig passar a sènior. Vaig començar a practicar judo quan vaig iniciar la relació amb el meu marit, el David Soriano, que a la vegada és el meu entrenador. Jo feia aeròbic i la meva classe estava al costat de la de judo i em vaig adonar que els que practicaven judo sortien fets pols, plens de suor. Li vaig comentar al David, que era el professor de judo, i ell em va permetre provar-ho. Des de llavors estic fent judo.
Què et va cridar l’atenció del judo?Bé, és un esport en el que es treballa molt intensament. Em va sorprendre que practicant el judo has d’estar sempre molt concentrada, no pots pensar en una altra cosa. Si perds la concentració caus moltes vegades a terra. Tanmateix, em va donar la sensació de que quan finalitzes et quedes molt relaxada. A més, hi ha tantes coses per aprendre que mai acabes de saber-ho tot. No t’avorreix. Sempre estàs aprenent. El judo m’ha ajudat en la meva formació com a persona. M’ha donat molt més que el simple fet de fer un esport. Et forma per dins.
Fins quan faràs judo?Suposo que sempre. Tota la vida. Ara, m’estic rumiant seguir competint. Desprès del Campionat d’Espanya m’he adonat que és molt complicat assolir grans resultats amb les hores que li dedico. Abans entrenava 14 hores a la setmana, però aquest darrer any només he pogut entrenar sis hores setmanals. Al l’Estatal m’he adonat que li ha de dedicar molt més per assolir els objectius plantejats.
T’ha ajudat el judo en la teva vida professional?El judo és una lluita constant contra tu mateix. És una lluita que t’obliga a superar-te constantment i suposo que això t’ajuda en el dia a dia. Crec que els judokes són gent molt dura, gent molt constant, gent molt responsable, gent que si es compromet a una cosa sempre arriba i ho fa. Quasi tots el judokes que conec tenen estudis, són intel·ligents i estan molt bé situats. El judo et fa una persona amb recursos. A mi m’ha ajudat molt a la meva vida particular i professional. M’ha ajudat a superar les dificultats.
Què és el que menys t’agrada del judo?La lluita contra el pes. Jo vaig començar a la categoria de menys de 52 kg. Clar, ara peso 56 i he de competir a la categoria de menys de 57. Jo crec que sóc molt petita per aquesta categoria i considero que la de menys de 52 kg era la meva. La lluita contra el pes, si puges, l’eliminaria del judo però clar, és impossible.
Què altres afeccions tens?M’encanta muntar a cavall. Tinc un cavall que es diu Horus. No puc muntar tot el que voldria, però és una activitat que m’agrada molt.
Què esports has practicat fins al moment?Gimnàstica esportiva, aeròbic, esquí, muntar a cavall, muntar en bicicleta i el judo.
Mai has practicar cap esport d’equip?Ui!, doncs és veritat. Mai ho havia pensat. Sempre he practicat esports individuals.
Altres aficions no relacionades amb l’esport?La música. Tinc un gust molt ample, des de Los Ramones, passant per Extremoduro, Shakira i arribant a Manolo García. Una mica de tot; suposo que també consumeixo la música que li agrada al David.
Sens dubtes, David Soriano és la gran influència a la teva vida?Doncs sí, tant en el pla esportiu i com en el personal. És la persona que em va introduir en el judo i desprès ha estat molt més que el meu entrenador. Sense cap dubte, una molt bona influència.
Com cridaries l’atenció d’un nen o una nena per a què practiqués judo?Vols jugar a judo?. El judo es un joc. L’animaria a que practiqués judo, però en general li recomanaria que fes qualsevol pràctica esportiva. Tots els esports són bons per a la formació del nen. Practicar esport ajuda molt al desenvolupament de la psicomotricitat dels nens i nenes petits. També he de dir-te que està confirmat científicament que el judo la desenvolupa molt més.
T’has plantejat dedicar-te al judo com a professora?No puc dir-te que no em dediqui en un futur, però ara per ara no. Estic molt a gust exercint de mestra i em sento molt bé al meu col·legi i al meu treball.

No hay comentarios: